Manifest per la protecció dels CAMINS TRADICIONALS

PROTECCIO-CAMINS-TRADICIONALS


MANIFEST PER LA RECUPERACIÓ, MANTENIMENT I PROTECCIÓ DE LA XARXA DE CAMINS TRADICIONALS DEL NOSTRE TERRITORI

Aquest manifest s’inspira en la “Declaració per a la recuperació, protecció i manteniment de la xarxa de camins tradicionals dels Pirineus”, elaborada per la Taula de Camins de l’Alt Pirineu i Aran (Mapa: Ed. Alpina, 1948).

Un camí és, ras i curt, una franja de terra que possibilita el trànsit. També és, però, moltes altres coses. Sovint, un camí antic és un testimoni de tècniques constructives ancestrals i de saviesa popular.

Els camins tradicionals són els dipositaris de la destresa i bon fer de les generacions que els van construir i que els van reparar una vegada i una altra durant segles. D’altra banda, el poder dels camins per evocar i transmetre història és enorme. Conserven el batec del temps, i no només el dels grans esdeveniments, sinó que ens parlen especialment d’anar i venir de la gent humil i la seva lluita quotidiana per sobreviure i tirar endavant.

Tot i la seva humilitat, recullen el saber de la tècnica de construcció de la pedra seca, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. La majoria d’ells van ser pensats per anar-hi a peu i aquest mitjà de locomoció és el més indicat per relacionar-nos amb el patrimoni.

Caminar seguint vells camins ens ajuda a tornar a connectar-nos amb el ritme de la naturalesa, pausat, cíclic, narratiu. Per tot plegat, un camí tradicional —tot i la seva aparent simplicitat— constitueix un patrimoni cultural i paisatgístic de primer ordre que no podem continuar ignorant i menystenint.

De fet, els profunds canvis en la mobilitat generats per la motorització ha provocat que la major part d’aquests camins hagin perdut la seva funció primigènia de satisfer mobilitats quotidianes i obligades.

Això ha comportat la manca d’ús, l’absència de manteniment i, el més important, la consideració dels vells camins com a quelcom sense utilitat, un vestigi del passat que l’evolució del motor hauria convertit en inútils. Tant és així, que la majoria de catàlegs i inventaris de camins duts a terme en els darrers temps no els han tingut en consideració i, de fet, han sentenciat la seva invisibilitat administrativa, malgrat que, jurídicament no han perdut la seva consideració de béns públics.

Aquesta situació provoca una enorme paradoxa.  D’una banda, dia a dia augmenta la rellevància de les noves funcions que poden acomplir el viari tradicional. I de l’altra, continuen sense rebre l’atenció, la cura i la gestió que caldria, tret d’algunes excepcions. És més, el trànsit motoritzat, sumat a la manca de manteniment, continuen destruint de manera accelerada aquest valuós patrimoni, el qual és sacrificat per a la diversió d’una minoria inconscient. Camins carreters, de ferradura, senderes, lligallos…

Els camins tradicionals ens relacionen amb la natura, amb la història, amb la memòria dels nostres avantpassats i formen part de la nostra identitat. Ens ajuden a connectar amb nosaltres mateixos, amb el territori, i reforcen les vinculacions emocionals i culturals amb els nostres paisatges.

Els camins antics ens connecten amb la vida. És a dir, tot i què poden tractar-se de simples franges de terra trepitjada, a hores d’ara els camins tradicionals tenen una funció absolutament essencial pels humans: ens ajuden a ser feliços.

PER TOT AIXÒ, LES ENTITATS ASSENYALADES PRESENTEN I SUBSCRIUEN EL SEGÜENT DECÀLEG:

  1. Caminar és un dret fonamental i universal que ens permet moure’ns en llibertat per un territori i gaudir d’un medi natural i saludable, dels seus paisatges i del patrimoni cultural associat.
    .

  2. Els camins públics són una infraestructura fonamental al servei de la ciutadania que garanteix l’exercici d’aquests drets i han de formar part dels valors patrimonials d’un territori. Com a béns públics, la seva protecció i conservació és responsabilitat i obligació de les administracions públiques que en siguin els titulars.
    .

  3. La Llei 8/1985 del 15 d’abril Municipal i de Règim Local de Catalunya estableix l’obligació d’inventariar tots els camins públics de cada municipi i garantir-ne l’ús públic, incloent-hi els tradicionals, independentment de l’estat de conservació en què es trobin.
    .

  4. Els camins públics inventariats s’han d’inscriure en l’inventari de Bens Immobles Municipals i al Registre de la Propietat per evitar que puguin ser malmesos o ocupats. És aconsellable que els municipis els incloguin en els plans d’ordenació urbanística vigents o en estudi i, si escau, n’aprovin ordenances específiques per a l’ús públic i el manteniment.

  1. Segons es desprèn de la Llei 9/1995 de 27 de juliol, de regulació d’accés motoritzat al medi natural, la circulació amb vehicles a motor per camins tradicionals és prohibida de facto, donat que cap d’aquests camins superen els 4 m d’ampla que marca la norma. En el cas dels camins ramaders, si bé superen aquesta amplada, la Ley 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecuarias en prohibeix explícitament el trànsit motoritzat. És urgent i imprescindible que els responsables públics facin complir la llei per tal de preservar aquest valuós patrimoni.
    .

  2. A diferència de la resta, els lligallos tenen, des de l’any 1995, una llei específica que els protegeix i que determina, entre d’altres coses, que la classificació d’aquestes vies, per part dels governs autonòmics, s’ha de fer amb caràcter d’urgència. Cal que la Generalitat de Catalunya aprovi al més aviat possible el reglament de vies pecuàries que en permeti el desplegament.

  1. La tasca de les entitats i les associacions sense ànim de lucre que, des del voluntariat, realitzen accions directes o formatives per a la conservació dels camins mereix tot el nostre reconeixement i suport. Però és també necessari consolidar unes estructures estables dins dels ens públics comarcals, dotades dels recursos tècnics i econòmics que corresponguin, que permetin afrontar de manera eficaç els diversos reptes relacionats amb els camins.
    .

  2. Les escoles i centres educatius han de ser el bressol on començar a treballar l’estima cap als nostres camins. En l’àmbit dels ensenyaments post-obligatoris, apostem per la creació d’un cicle formatiu reglat en recuperació i manteniment de camins, que pot ser, alhora, una estratègia de territori.
    .

  3. L’organització de campanyes socials de comunicació i conscienciació és bàsica per equiparar els camins a d’altres valors patrimonials socialment més consolidats (espais naturals protegits, patrimoni arquitectònic, arbres monumentals, patrimoni immaterial, etc.).
    .

  4. El reconeixement i la protecció dels camins tradicionals resulta absolutament coherent amb els valors d’un espai declarat Reserva de la Biosfera i contribueix a reforçar-los. En conseqüència, haurien de formar part dels objectius prioritaris de les administracions i organismes que la gestionen.

    Projecte RENEIX CARDÓ
    Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
    Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant
    Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre
    Centre d’Estudis de la Terra Alta
    Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre
    Club Esportiu Montaspre (Bítem)
    Secció Excursionista del Grup Cultural Rasquerà (Rasquera)
    Agrupació Excursionista La Picossa (Móra d’Ebre)
    Club Excursionista de Muntanya La Cameta Coixa (Miravet)
    Cursa de Muntanya Lo Pastisset (Benifallet)
    Trial Running Cabrafeixet (El Perelló)
    Unió Excursionista de Catalunya (Tortosa)
    Graëllsia Grup d’Estudis i Comunicació Ambiental (Roquetes)
    Club Centre Excursionista Serres del Mestral (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant)
    Ecoturisme Gubiana dels Ports (Roquetes)
    Associació Esportiva Cota 705 (Pinell de Brai)
    Cursa dels Cocons (Tivenys)
    Cat
    sud Natura i Cultura (Móra d’Ebre)
    Centre Excursionista Azimut (l’Ametlla de Mar)
    Camí Ral Tivenys-Perelló, serra de Cardó



Recuperem, mantenim i protegim la xarxa de camins tradicionals del nostre territori⌋ 

Comentaris

Deixa un comentari