A les comarques de Tarragona tenim molts llocs interessants per conèixer territori i gaudir-ne dels seus valors. I hi ha moltes maneres de conèixer-los. Cadascú ho pot fer a la seva manera, depenent de les seves possibilitats i gustos, però sens dubte la manera més autèntica i viscuda de fer-ho és caminant, la qual cosa permet copsar sense presses els llocs que es visiten.

Si comencem el nostre recorregut pels espais naturals i per la part més meridional trobem el Parc Natural dels Ports que, amb 350 km2 de superfície, està format per un conjunt de serres i rius amb racons i relleus paisatgístics de gran bellesa. Als Ports hi trobem paratges tan fantàstics que el visitant es queda realment sorprès. Res té a envejar als Pirineus o altres espais naturals del territori català. A més, la seva posició biogeogràfica fa que sigui un indret de vital importància atès que fa de nexe d’unió entre el Sistema Ibèric i la Serralada Prelitoral Catalana. El seu conjunt patrimonial, tant natural com cultural, és d’un valor incalculable.

També a les terres més meridionals trobem el Delta de l’Ebre, que va ser el primer parc natural que vam tenir a les nostres comarques i que és la zona humida més gran de les terres catalanes. Amb els seus 320 km2 de superfície, constitueix l'hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental després de la Camarga (Parc Regional Francès), i el segon de l'Estat espanyol, després del Parque Nacional de Doñana. L'harmonia entre els seus valors naturals i l'explotació per part de l'home no ha estat mai fàcil. El Delta és un lloc digne de visitar per tal copsar els seus ambients humits i observar la natura en moviment, especialment en les èpoques de les migracions d’ocells.

Al Priorat trobem l’emblemàtic i cofoi Montsant, declarat parc natural l’any 2002. La Serra de Montsant és una illa de biodiversitat de gran interès, ja que en els seus 92 km2 hi ha representada una gran diversitat d’espècies animals i vegetals. El seu estat de conservació és molt bo. Uns dels factors que hi han contribuït han estat el seu aïllament i el seu difícil accés, sobretot a l’interior de la serra. Si a això hi sumem els diferents microclimes presents a Montsant, queda clar que els seus valors naturals, tant pel que fa a la flora com a la fauna, són força rellevants. A més el seu patrimoni cultural és ric i divers i la muntanya santa sempre ha estat un símbol espiritual. I per acabar dir que la bellesa paisatgística que ens ofereix el Montsant és tan colpidora i singular que no la podem trobar enlloc.

A cavall de les comarques del Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i la Conca de Barberà, trobem el conjunt muntanyós de les Muntanyes de Prades que inexplicablement encara no ha estat declarat parc natural tot i les promeses i pactes polítics de l’any 2004. Ara per ara té la figura d’EIN (Espai d’Interès Natural) com a lloc regulat i protegit, a excepció del PNIN (Paratge Natural d’Interès Nacional) dels boscos de Poblet amb un nivell de protecció molt més elevat. Encara que a les Muntanyes de Prades hi trobem un grau d’humanització més pronunciat que als altres espais naturals esmentats, també cal destacar-ne els seus valors de patrimoni natural i historicocultural, prou importants. A més en algunes bandes d’aquesta gran illa altitudinal hi podem trobar valors paisatgístics ben originals i atractius.

A banda d’aquests quatre importants espais naturals, a les comarques de Tarragona també tenim un conjunt d’altres muntanyes i petits espais naturals amb els seus corresponents valors biològics i culturals que són dignes de visitar. Així i a tall d’exemple, tenim el massís de Cardó a les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. Les serres del pas de l’Ase a la Ribera d’Ebre. Les muntanyes de Tivissa i Vandellòs, a la Ribera d’Ebre i el Baix Camp, respectivament. Les muntanyes de la Mola i Llaberia gestionades per un consorci d’ajuntaments del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre des de l’any 2004. I també com a destacat a les comarques de l’Alt Camp, Conca de Barberà i el Tarragonès trobem el conjunt de les serres de Gaià. La majoria d’aquests espais naturals estan protegits com a EIN, però amb el temps alguns d’ells caldria que passessin a ser declarats parcs naturals abans que sigui massa tard.

A més a més no podem deixar d’esmentar aquells petits racons i zones especials que podem trobar a molts llocs de les nostres comarques que sempre ofereixen algun atractiu per al visitant. Tampoc no podem oblidar-nos d’algun tram del nostre malmès litoral que per sort s’ha salvat (almenys fins ara) de la bogeria urbanitzadora; me refereixo a alguns racons de les platges i cales del Perelló i l’Ametlla de Mar que encara presenten un estat original acceptable.

I per acabar només em resta encoratjar a les persones que hagin llegit aquest article a afeccionar-se a conèixer i descobrir el nostre territori (si encara no ho han fet), a gaudir-ne dels seus atractius i també a valorar-lo merescudament.

Josep Abelló (Priorat)