Catalan Spanish English German French Italian
 

Recomanacions per gaudir de la natura i de la muntanya amb seguretat

A les activitats organitzades per Catsud, heu de tenir en compte el següent:

Abans

– Assegureu-vos que la sortida s’adequa a la vostra condició física (i a l’edat, en el cas dels nens i nenes). Llegiu la fitxa tècnica per conèixer els desnivells i quilometratge. En cas de dubte o per ampliar informació, contacteu amb nosaltres.
– Si teniu vertigen, alguna malaltia o lesió que pugui afectar a la pràctica del senderisme, és important que ens ho comuniqueu.
– Aneu ben preparats. Seguiu les indicacions que us fem arribar sobre què cal portar durant l’activitat.
– Si les previsions meteorològiques així ho aconsellen, ens reservem el dret d’ajornar o suspendre l’activitat per a garantir el benestar del grup, la qual cosa es comunicaria a totes les persones inscrites.

Durant
– Durant tot el trajecte i dins l’horari de les activitats, seguiu les indicacions del guia i no us separeu del grup.
– Si les condicions meteorològiques varien i no permeten realitzar l’activitat amb seguretat, el guia donarà indicacions de com actuar per evitar riscos.
– No està permès fumar ni encendre foc en les activitats a la natura organitzades per Catsud.
– En el cas que algun/a participant en el transcurs de l’activitat no es trobi bé, es comunicarà al guia, que serà qui indicarà què fer.
– En el cas que hi hagi algun incident o accident, el guia determinarà com actuar.

En cas de veure’ns implicats en un accident cal tenir en compte el concepte PAS, que és l’acrònim de tres paraules:
Protegir, Avisar i Socórrer

Comportament general en el cas de primers auxilis per accident o traumatisme
En aquests casos, entre altres símptomes ex­terns i evidents, poden haver-hi fractures d’os internes o obertes amb arestes afilades, he­morràgies internes i/o traumatismes en els òr­gans, acompanyats, generalment, d’un estat de xoc. Per tot això:

— No heu de substituir mai el personal sa­nitari competent, sinó protegir tan sols la persona accidentada fins que l’assistència sanitària sigui possible. Tingueu serenitat i feu el que sigui necessari, però res més.
— No mogueu la persona afectada ni cap part lesionada fins al moment de traslla­dar-la a l’hospital, llevat que sigui totalment imprescindible.
— Si el trasllat l’heu de fer vosaltres i existeix una fractura en alguna extremitat, abans de moure-la, haureu de posar-li una fèrula al voltant de la part trencada, la qual con­sistirà a lligar-hi un element rígid conveni­entment protegit amb materials tous, de manera que les articulacions situades per sobre i per sota de la fractura quedin im­mobilitzades.
— Aïlleu-la, procurant que no hi hagi gent al voltant, i situeu-la de manera que estigui còmoda.
— No toqueu les ferides innecessàriament ni estrenyeu gaire els embenatges.
— Faciliteu-li la respiració al màxim, aflui­xant-li la roba del pit, la cintura i el coll.
— Abrigueu-la i procureu que estigui sempre en posició horitzontal. Si està inconscient, poseu-la en posició lateral de seguretat.
— Animeu i tranquil·litzeu la persona acci­dentada.
— No li doneu mai begudes alcohòliques.
— Eviteu que s’aixequi i que camini, sobretot en el cas d’accidents greus.
— No li heu de treure mai la roba ni les res­tes de roba, en cas de cremades.
— Atureu les hemorràgies per mitjà dels punts de compressió.
— No doneu aliments o líquids a persones accidentades que hagin perdut el coneixe­ment o que tinguin lesions abdominals.

Cop de calor
– Les temperatures molt extremes i l’excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i sals minerals (clor, potassi, sodi, etc.) necessaris per a l’organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Si l’exposició a temperatures tan ele­vades es perllonga, es pot patir un cop de calor, que és una situació que pot acabar sent greu.

– Hi ha alguns símptomes que ens poden alertar que algú està patint un cop de calor: tempera­tura molt alta, mal de cap, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència o pèrdua del conei­xement.

– Davant d’aquests símptomes, traslla­deu la persona afectada a un lloc fresc, doneu-li aigua, mulleu-la, feu-li aire i aviseu immediata­ment el 112.

Picades d’insectes
– Si ha picat un insecte verinós, a més del dolor, la zona estarà inflamada i enverme­llida; apliqueu-hi al damunt un drap amb un xic de gel embolicat o mullat amb ai­gua freda. No hi poseu alcohol o amoníac ni empreu remeis casolans.

– Si hi ha vàries picades per tot el cos i hi apareixen vesícules vermelles, fa molta pi­cor, malestar general i/o provoca vòmits, porteu la persona afectada a urgències.

– Si era una abella, haurà deixat clavat a la pell l’agulló amb una petita bossa de verí; traieu-lo amb l’ajuda d’una agulla o pin­ces. Si la picada és a la boca, va bé que la persona afectada llepi un gelat o un glaçó mentre aneu a urgències.

– Les picades d’escorpí i d’escolopendra han de ser vistes per personal mèdic.

Mossegada d’escurçó
– En cas d’una mossegada d’escurçó, evacueu ràpidament l’accidentat fins a l’hospital més pròxim.

– Mantingueu el pacient en el repòs més absolut.

– Renteu la ferida amb aigua i sabó i apliqueu-hi un antisèptic que no deixi coloració.

– Cobriu la ferida amb una gasa estèril i administreu un analgèsic al pacient per calmar el dolor.

– Durant el trasllat a l’hospital mantingueu l’extremitat afectada a un nivell més baix que el cos i apliqueu-hi bosses d’aigua freda separades de la pell per una tovallola; mai poseu gel directament sobre la ferida.

– No feu res més, qualsevol altra cosa pot produir complicacions.

Incendi forestal
– Si l’incendi us sorprèn al bosc o en camp obert, allunyeu-vos en direcció oposada al vent i, si podeu, entreu en zona ja cremada.

– Mulleu un mocador i tapeu-vos la cara per evitar el fum.

– No us refugieu en pous ni en coves.

– A prop del mar o de rius, acosteu-vos a l’aigua i, si cal, fiqueu-vos a dins.

112 emergències.

El telèfon 112 centralitza totes les trucades d’urgència. És únic a tot l’àmbit europeu i dóna resposta immediata les 24 hores del dia.

Els telèfons mòbils ja es poden considerar un sistema de seguretat a l’hora de fer activitats a la muntanya. A gran part del nostre país tenim cobertura de telefonia mòbil, ja sigui per una companyia o una altra. Per això, les trucades al 112 es poden fer a través de qualsevol companyia, encara que no sigui aquella amb la que tenim contractat el servei. A més, el telèfon 112 es pot marcar sense que tinguem targeta SIM a dins del mòbil, sense saldo (en cas de telèfons de pagament) i, fins i tot, amb el teclat bloquejat. Aquests avantatges, fan que la trucada al 112 sigui un potent sistema d’alarma. No obstant això, hem de tenir clar que en aquells llocs on no arriba cap tipus de senyal, no podrem trucar al telèfon d’emergències.

D’altra banda, la tecnologia del 112 ja permet fer una aproximació a la situació de la persona que avisa perquè les trucades que es fan amb els mòbils indiquen quina antena és la que transmet la senyal del nostre telèfon. A partir de conèixer l’antena es calcula a quina zona hi ha el terminal telefònic. Aquesta localització no és tan precisa com la que podem realitzar amb el GPS, però és un bon indicador per activar l’operatiu de rescat amb la màxima rapidesa.

Fonts:
– Pròpies de Catsud.
– FEEC.
– Publicació “Anem preparats. Recomanacions i normatives per organitzar activitats d’educació en el lleure amb menors de 18 anys”.
Departament de Benestar Social i Família, Direcció General de Joventut, Generalitat de Catalunya.