Estimar la natura

ESTIMAR-LA-NATURA

La natura és vida. El contacte amb la natura ens proporciona benestar físic i mental. Tot el que conté: plantes, animals, aigua, pedres, paisatges, colors, energies, aires purs, etc. vivifica el nostre ser i augmenta considerablement la força del nostre esperit.

Si anem a la natura regularment, i si a més ho fem practicant una activitat física moderada com caminar tranquil·lament, la nostra salut se’n veurà beneficiada de manera integral. De fet, a la naturalesa s’hi troben els nostres orígens.

La naturalesa no deixa de ser un microcosmos a la Terra, la nostra casa. És a dir, una mostra, un reflex de l’ordre còsmic. És el gran llibre que hem d’aprendre a llegir. Tot està interrelacionat. Hem d’aprendre a connectar-hi. I la manera més simple és respectant-la i estimant-la. Aquí rau el secret: estimar la natura. No com un plaer o un producte de «consum» més, sinó com una part de la qual en formem part i que ens fa possible la vida en aquest planeta. D’aquesta manera segur que al nostre interior hi brollarà una deu d’aigua clara que netejarà les nostres impureses i ens donarà força i vitalitat. Quan hi ha amor incondicional tot s’obre tal com ho fan les flors a la primavera.

    • «L’amor és el principi de les coses. Mentre l’home estima, veu clar i si deixa d’estimar, ja no hi veu. Sense l’amor s’és com un cec. Un cop assolit l’amor, tot es veu d’una nova manera, amb una nova llum. Es mira el món amb els ulls de l’amor. Des d’aquest nivell, no hi ha món més bell que el físic. És veritat que si el vell pogués estimar es rejoveniria, i que si el jove perdés el seu amor envelliria prematurament. Qui estima, augmenta la seva intel·ligència i la seva fortalesa. Qui deixa d’estimar, es debilita. Mentre l’amor habita en l’home, aquest s’alegra dels seus lluminosos pensaments, els seus nobles sentiments, la seva forta voluntat i el seu cos sa.»  Peter Deunov (1864-1944)

muntanyes de tivissaQuan estimem la natura, quan ens impregnem de la seva essència, ens connectem amb la font que ens purifica, sana i il·lumina el nostre interior. Perquè no es tracta de pensar o d’analitzar, sinó de sentir i obrir el nostre cor. O sigui, ens cal desactivar el nostre intel·lecte i activar els nostres sentiments i la nostra intuïció.

Hem creat un món allunyat de la natura. I a més l’estem maltractant sistemàticament, sense lògica. De manera que ens estem destruint a nosaltres mateixos. I a més a més, el sistema de vida del món occidental ens ofereix un model de felicitat fals i frustrant. Però mai és tard per canviar de rumb. Ara estem en una mena de cruïlla molt transcendent. Un lloc i un moment crucials on s’hauran d’imposar canvis a tots nivells.

«Per ser feliç i viure plenament, el gènere humà ha d’aprendre a realitzar correctament els intercanvis amb la natura i, sobretot, a obrir-hi el seu cor.»
Omraam Mikhaël Aïvanhov (1900-1986)


Sintetitzant
podem dir que ens cal aprendre molt de la naturalesa. I sobretot, valorar-la, respectar-la i estimar-la sense condicions. Els humans no som més poderosos que la pròpia naturalesa. Només en som una part molt petita. És vital per a la nostra subsistència interactuar-hi d’una altra manera més positiva.

Josep Abelló
Gener 2020

Comentaris

Deixa un comentari