Catalan Spanish English German French Italian
 

Montsant, des de la nit dels temps

Montsant sempre ha transmès fascinació i misteri. La singular formació geològica de la serra, amb abundants coves i balmes, ha propiciat la seva freqüentació per part d’humans. L’home primitiu ja hi trobava aixopluc. L’abundància d’aigua, vegetació i fauna li proporcionava aliments i, per tant, assegurava la seva subsistència.

MONTSANT PALEO

Des de la nit dels temps molts indrets de Montsant com els barrancs profunds i salvatges, les coves amagades, les enormes roques amb formes capricioses i enigmàtiques, oferien tot un món de fantasia, misteris i supersticions als pobles primitius.

MONTSANT-ESPIRIUTALITAT-000

La serra de Montsant sempre ha transmès fascinació i misteri.

En temps precristians alguns paratges de Montsant foren utilitzats com a llocs de culte. Eren indrets on la combinació de la natura en estat pur, els cims alts i les energies tel·lúriques oferien una gran idoneïtat per fer-hi rituals i ofrenes a les divinitats. De fet, en certes èpoques la silueta singular de Montsant, vista des de lluny formant un enorme bloc individualitzat, ja va ser interpretada com un altar gegantí on adorar els Déus.

Tot i així, els misteris impenetrables de les entranyes de Montsant i el seu caràcter abrupte i feréstec no van obstaculitzar mai l’habitatge dels seus vessants esquerps, ni de les coves situades en llocs de difícil accés, ni de les valls plenes de boscos, ni dels racons més amagats. En temps visigòtics hi ha prou indicis que a Montsant i la Llena hi havia ascetes que practicaven una vida austera de caire contemplatiu.

MONTSANT-ESPIRIUTALITAT-002

Les enormes roques amb formes enigmàtiques, oferien tot un món de fantasia als pobles primitius.

Però sens dubte dintre d’aquest context, una de les èpoques més interessants de la serra de Montsant és el segle XII. Els anacoretes d’aquell temps amaven la soledat, que buscaven tot justament en espais geogràfics que aleshores eren motiu de rivalitat entre els dos exèrcits en lluita, en aquella llenca de terra que no era de ningú, ni tampoc era bona per fer-hi cap batalla, tant pels obstacles que oferia l’escabrositat de la muntanya com per l’espessor de la boscúria: ni terra de moros ni de cristians. Els anacoretes s’hi sentien segurs.

A través d’alguns documents ens ha pogut arribar informació de certs personatges carismàtics que a partir de la segona meitat del segle XII, després de la caiguda de la Siurana sarraïna l’any 1153, impulsaren la vida espiritual a la muntanya i, al mateix temps, dinamitzaren la repoblació d’un territori deshabitat i devastat per les batalles d’aquells temps.

MONTSANT-ESPIRIUTALITAT-007

 Els anacoretes del segle XII amaven la soledat que els oferia Montsant.

La turbulència de la guerra havia creat un clima social d’odi i de revenja. En aquest ambient enrarit, la missió d’aquests primers ermitans de Montsant fou la de transmetre als homes i dones d’aquells temps un missatge d’amor espiritual i de pau evangèlica. Ramon de Vallbona, Pere de Montsant i fra Guerau Miquel entre d’altres, foren els creadors de comunitats religioses que envoltaven la muntanya santa.

Aquests emprenedors espirituals van ser els que construïren les primeres ermites a Montsant. Començaren a sorgir els ermitatges com llums refulgents enmig dels boscos espessos. Aquestes ermites de construcció austera representaven punts d’elevació espiritual dins la immensitat de la selva. En definitiva, un refugi pels enamorats de Déu que cercaven la pau a ultrança i a la vegada impulsaven l’economia incipient del territori que envoltava el Montsant.

MONTSANT-ESPIRIUTALITAT-004

A la segona meitat del segle XII s’aixecaren les primeres ermites de Montsant

 A partir de finals del segle XII la transformació de l’ermità contemplatiu en apòstol monàstic fou un fet. És quan sorgiren els monestir de Bonrepòs i la Cartoixa de Scala Dei.

La influència espiritual dels ermitans primitius de Montsant fou un fet. El poble recollí amb escreix el fruit de la llavor sembrada per aquells sants barons inflamats de vida interior. Les viles i els masos dels voltants, la que després fou rica comarca del Priorat i les mateixes terres de l’antic comtat de Prades en foren una conseqüència.

Text i fotos: Josep Abelló

Activitat relacionada: Montsant místic