La Mola de Colldejou és una muntanya força singular situada a la part sud, sud-oest del Baix Camp delimitant amb la comarca del Priorat i que forma part del bloc muntanyós de les serres de Tivissa-Vandellòs, la Muntanya Blanca, Montalt, Llaberia i la Mola. Aquests conjunt de serres i muntanyes integren, juntament amb  el massís de Cardó, el corredor biològic que connecta els grans espais naturals dels Ports i les Muntanyes de Prades. La Mola de Colldejou és una  muntanya de dimensions reduïdes, però amb un relleu força ben definit coronat amb una faixa rocallosa, la qual cosa li dona una originalitat paisatgística molt notable i reconeguda. De fet és una de les muntanyes més emblemàtiques del sud de Catalunya. La seva silueta inconfusible es pot albirar des de bona part del Camp de Tarragona. Dos petits i acollidors pobles es troben a banda i banda de la muntanya. La Torre de Fontaubella a l'obaga i Colldejou a la solana.

Sens dubte, aquesta muntanya al llarg dels anys ha estat una de les destinacions predilectes del món excursionista, atès el seu fàcil i ràpid accés  i per les expectatives i avistaments de territori que ofereix a l'excursionista. De fet, diversos grups i associacions excursionistes d'arreu de Catalunya s'han fundat dalt de La Mola.

Hi ha diversos senders que accedeixen a dalt del seu cim, que té una altitud culminal de 914 metres. El més fàcil i ràpid s'inicia pel coll del Guix situat a la vessant de Colldejou. Des del terme municipal d'aquesta població, arrecerada al peu de la Mola, també surt un sendero anomenat dels Ferginalets que enllaça amb un altre sender que ascendeix al cim.  Des de la vessant obaga del Priorat -Torre de Fontaubella- hi ha dos senders més que arriben dalt de la carena. Un anomenat camí de la Cova, nom que fa referència a una cavorca situada a l'esquerra del camí i la qual travessa perpendicularment la muntanya; l'altra sortida d'aquesta cova dona lloc a un balcó natural situat just sobre de Colldejou, des del qual se pot albirar una bona miranda amb la mar Mediterrània com a teló de fons. El cim de La Mola és un gran llom que agafa forma d'una gran planícia des de la qual se poden albirar diversitat de paisatges i espectaculars panoràmiques de les comarques tarragonines.

Pel que fa a la fauna, i dins de l'important capítol de les rapinyaires, cal destacar la presència a la Mola d'un total de quatre parelles d'àligues perdigueres. La preservació de l'hàbitat d'aquests valuosos ocells de mida grossa que volen pels cels del Priorat i el Baix Camp, és de vital importància si tenim en compte que actualment es troben en una clara recessió. L'àguila perdiguera, també anomenada cuabarrada, és una espècie típicament mediterrània que nidifica als cingles alts de les nostres muntanyes i que, bàsicament, necessita camps oberts per caçar les seves preses. També la muntanya de la Mola i els seus voltants és hàbitat de diverses parelles de falcó pelegrí i a la veïna serra de Llaberia hi nidifica una parella d'àguiles daurades, les quals també utilitzen la Mola com a zona d'influència.

Referent a l'apartat de la vegetació, malgrat els efectes negatius dels incendis, podem trobar l'alzinar muntanyenc, dominat per l'alzina. També comparteixen l'hàbitat algun pi blanc i la pinassa, i destacarem la presència del grèvol. Entre les plantes que acompanyen aquest alzinar, de forma més destacada, hi trobarem: l’aritjol, l’heura, el ginestó, l’esbarzer, el roldor, l’esparraguera, l’aranyoner, la rogeta, la viola, el galzeran, la falguera comuna i el fenàs de marge. Per sobre de l'alzinar i a prop de la zona culminal hi ha brolla calcària, l'eriçó, alguns exemplars de sàlvia i més abundància de còrner, ginebre i porrassa. L'únic pi que s’hi pot trobar de forma aïllada és la pinassa. La zona superior està formada per un prat amb força espècies diferents, principalment gramínies, lleguminoses i algunes compostes plantatges, càrex i moltes altres. Caldria destacar la presencia d'algunes plantes arbustives com el ruac, anomenat salada en aquesta zona, o la botgeta, també hi ha orquídies, abelleres, lliri blau i la vistosa peònia. Finalment, cal mencionar la presencia del teix a les obagues més protegides, d'algun roure de fulla petita i d’alguna blada.

A la part basal de la muntanya i ben a prop del poble de Colldejou hi ha un forn de calç i de guix de grans dimensions i en un estat de conservació bastant bo. A la part més alta del cim hi ha una antiga torre de vigilància d'uns 6 o 7 metres d'alçada, que fou bastida ja fa molts anys amb pedra i argamassa i està envoltada per un mur que li donava una protecció afegida i un fossat. Aquesta talaia permetia el control sobre el mar i una bona extensió del territori, i al mateix temps es comunicava mitjançant miralls o amb foc amb torres amb funcions similars ubicades a altres muntanyes.

Des de temps immemorials que la Mola ha estat una muntanya de pasturatges. De ben segur que en temps dels íbers, els quals tenien una economia potenciada per la ramaderia, la Mola de Colldejou ja era utilitzada per pasturar ramats de bestiar, activitat que a l'actualitat encara perdura. Així, i per posar un exemple, a Colldejou podem trobar formatges de cabra elaborats de manera artesanal.

De la Mola cal destacar les troballes força interessants que hem localitzat i investigat aquests darrers anys. Ens referim a tot un seguit d'alineacions de pedra que evidencien els fonaments visibles d'unes construccions que fàcilment podrien ser les restes d'un dels majors poblats íbers trobats fins ara a les nostres comarques. El detall d'aquestes troballes és el següent:

1.       Una muralla defensiva -gairebé enderrocada totalment-, d'uns trenta metres de llargada per un d'ample, que està situada al pas del caminet d'accés a la Mola que puja des del Coll del Guix. Té una torre al mig.

2.       El perímetre d'una construcció rectangular, d'uns vint metres per cinc metres, situada a la vora d'una font i al final del camí que arriba a la Mola de Colldejou. A l'est d'aquestes restes hi ha una curiosa disposició de pedres de dimensions paregudes distribuïdes de forma irregular.

3.       Un altre perímetre gairebé quadrangular de més de vint metres de costat, que té adossats a l'oest uns quants perímetres quadrats de petites dimensions. Aquí és ben visible una de les cantonades formada per pedres de dimensions considerables, que s'enlaira més de mig metre del nivell del terra.

4.       El que podria ser el nucli principal d'un antic poblat situat a una de les parts més enlairades de l'altiplà de la Mola. Aquí destaca el perfil d'un mur que envolta una superfície de forma quadrada, d'uns cent trenta metres de perímetre, a l'interior de la qual es poden distingir tot un seguit de perímetres menors d'entre dos i tres metres de costat. Aquestes restes també tenen ben a prop una font i una bassa.

És vital i urgent que aquestes restes d'un possible poblat ibèric siguin degudament estudiades per tècnics del Departament de Cultura i altres experts independents per tal d'establir la seva vàlua i per protegir el seu patrimoni. De no fer-se així es pot deixar perdre un patrimoni cultural de primer ordre.

Tot i l'importància del valors patrimonials i dels valors sentimentals per part de la gent del territori que impregna la Mola de Colldejou, aquesta no s'escapa de la possibilitat de que sigui feta malbé amb la construcció d'una central eòlica. De fet, és des de l'any 1997 que l'empresa CESA -Corporación Eólica S.A.- està interessada en instal·lar una central eòlica dalt del seu cim. Si bé darrerament d'aquest projecte  no se'n saben noticies, cal remarcar que al nou mapa eòlic pendent d'aprovar, tota la zona de La Mola esta delimitada en color groc, es a dir, zona amb possibilitat d'ubicació de centrals eòliques amb EIA -Estudi d'Impacte Ambiental-. Així doncs, de confirmar-se aquest projecte, la gent del territori ens haurem de fer sentir, portant a terme les accions i manifestacions que facin falta per tal de que La Mola, al igual que la resta de muntanyes amb interès natural o cultural siguin salvaguardes de l'espoli i la destrucció.

Cada muntanya té la seva màgia, el seu propi tel.lurisme especial. L’altitud, el paisatge, la soledat, el silenci, l’aire cristal.li, causen un magnetisme que fa sentir una percepció secreta i profunda de l’esperit. Les muntanyes formen part de la identitat de la gent d’un territori. La muntanya és simbol identitari de l’home i la dona de totes les époques i de totes les geografies. La Mola de Colldejou, magnificient i ùnica, forma part de la idiosincràcia de les terres i la gent del sud i per tant, la seva preservació és una responsabilitat que cal prioritzar.

Josep Abelló

Coordinadora de Plataformes Meridionals i el GEPEC.

Les muntanyes formen part de la identitat de la gent d’un territori.

La muntanya és simbol identitari de l’home i la dona de totes les époques i de totes les geografies.