inici
web
|
Senderisme arran de mar 25 d'abril de 2004 |
|
|
Els pronòstics del temps no podien ser
millors. Temps abonançat amb temperatures més aviat altes. El dia és va
llevar amb vitalitat. El mes d’abril, ara ja en el seu trajecte final, ens
havia ofert molta generositat amb pluges abundoses. Les muntanyes, els
boscos, els camps, els rius i barrancs, la natura en general desprenien
refulgència primaveral.
La refulgència primaveral també havia arribat al litoral Però, en un dia tant especial com aquest, ens tocava canviar la muntanya per la mar. Un contrast, que a la gent que ens agrada fer senderisme i conèixer territori ens congratula de fer de quan en quan. Sobre les 10 del matí a l’estació de l’Ampolla de Mar ens vam trobar el grup de persones que havíem de compartir el dia caminant pel litoral català. Uns 16 quilometres ens esperaven per recórrer des de l’Ampolla fins a l’Ametlla de Mar. Després de les presentacions, el lliurament de dossiers i la resta de tasques burocràtiques, agafem les motxilles i som-hi! ha gaudir d’una excursió que amb el pas de les hores esdevindria la mar de guapa.
|
|
La lluïssor de la mar i el seu encanteri Travessada la població de l’Ampolla arribem a la cala Maria, on el guia fa la presentació de l’excursió, el trajecte que seguirem i les explicacions que ens donarà. A partir d’ara, i fins pràcticament el final, els sons de la remor de l’aigua del mar ens acompanyaran incondicionalment. Sons que de vegades se’ns faran preponderants i d’altres se’ns convertiran en un murmuri majestuós, alhora que la mar ens mostrarà la seva fantàstica lluïssor i ens lliurarà de ple en el seu encanteri. |
|
| Anem caminant amb el paisatge marítim que ens delecta la vista i l’olor de la mar que ens comença a obrir la gana. Davant nostre tenim la Punta de Pinyana. Darrera, la muntanya de Montsià i l’imponent delta de l’Ebre amb la Punta del Fangar a primera línia. Aviat albirem el cap Roig amb un hotel arran de costa, senyal inequívoca d’un progrés poc racional i unes administracions massa permissives. I més enllà ens trobem amb unes grans grues que denoten la construcció de noves edificacions vora mar: “...són les maleïdes banyes del dimoni!” crida el guia indignat. En un bonic i enlairat mirador davant la mar, amb la platja de Cap Roig al dessota, decidim esmorzar. Mentrestant, aprofitem per xerrar i fer amistat. Una vegada reposades les forces continuem el nostre recorregut pel litoral que resulta ben planer, sense desnivells forts.
A mesura que anem avançant podem comprovar com tota aquesta zona encara conserva una bona part de la bellesa del litoral mediterrani. El trajecte presenta una diversitat prou atractiva: ara penya-segats modestos, ara cales codoloses, ara algunes platges sorrenques i sobretot un paisatge que no para de captiva’ns. Sens dubte, la nostra excursió es converteix en un escenari ple de contrastos on lo monòton no té cabuda .
Durant bona part del trajecte el paisatge ens va captivar de manera especial
|
| Histories de corsaris Passem per la platja del morro de Gos i la platja de les Garretes. És migdia i el sol comença a picar, però una suau i oportuna brisa marina ens ajuda a suportar la caloreta. Ara, passem per un tram de costa força erosiu i arribem a la platja de la cala Moros, on parem a descansar i el guia ens relata la història d’aquests paratges als segles XIII i XIV, un territori que des de Tortosa fins a Cambrils era força deshabitat i on els corsaris sarraïns entraven des de la costa cap a les terres de l’interior on feien estralls a masos i poblacions. |
|
|
Durant l'excursió vam passar per diversos trams de costa força erosius Continuem caminant, xerrant amistosament i fruint de les boniques vistes que ens ofereix el litoral. Passem per diversos trams on podem veure signes vitals de la vegetació d’aquesta zona del litoral: pinassa, margalló, màquia de garric, romaní, fonoll marí, atzavares, etc. Ara, l’olor inconfusible dels pinars posa una nova sensació agradable en el nostre caminar.
L’olor inconfusible dels pinars va posar una nova sensació agradable en el nostre caminar.
|
|
Més histories de la mar i la web de Jordi Ferrer I, tot just abans de passar per la punta de l’Àliga, decidim fer un nou descans. Després de mirar tanta estona mar endins, el guia ens fa una explicació sobre l’expansió catalana cap a la Mediterrània (s. XIII-XIV) i les heroïcitats d’alguns catalans com Roger de Flor. En una excursió tan excepcional com aquesta no podia faltar la participació d’un personatge d’excepció. Ni més ni menys, avui ens acompanya el Jordi Ferrer, el creador de la web www.senderisme.com. Evidentment, li demanen ens expliqui com va fer néixer aquest projecte tan interessant i per descomptat el felicitem per aquesta genial idea. A la imatge podem veure el Jordi Ferrer (amb el bastó), webmaster de senderisme.com. A la seva esquerra la Maite, i a la dreta la Lola, la Teresa i el Josep. |
|
| A la cala de l’Estany decidim parar a dinar. Però, abans i per sorpresa el Wolfgang Hoffman, un enamorat de la geografia del sud de Catalunya, no s’ho pensa dos vegades i es tira al mar a gaudir d’un bon bany. Encara ens ha quedat temps per fer uns 15 minuts de migdiada.
La nostra excursió esgota els darrers minuts. A l’estació de tren ens acomiadem cordialment després de compartir una diada de record inesborrable. Una diada única, carregada de sensacions vitals en que hem viscut una experiència autèntica. Francament, una excursió la mar de guapa, d’aquelles que et queden ganes de repetir. Josep Abelló (CATSUD) www.catalunyasud.net
L'excursió va esdevenir una diada única, carregada de sensacions vitals en que vam viure una experiència autèntica. Copyright © 2000-2006 Josep Abelló Ribera. 43736 El Masroig -Tarragona- Tots els drets reservats. Última actualització: 21-jun-2006 15:49
|