Els íbers van ser una civilització molt creativa i avançada. Consolidada a partir del segle VI abans de la nostra era, disposaven d’una estructura jerarquitzada que s’organitzava en petites tribus que controlaven un territori, i estaven confederades entre ciutats. Tenien art i cultura propis, entre els que destacaven recipients metàl·lics esculpits amb relleus, com els trobats entre el Tresor de Tivissa. Pel fet de ser una societat evolucionada, disposaven d’uns costums funeraris particulars, tot i que força discrets. Acostumaven a incinerar els cadàvers dels adults, i enterraven les restes en recipients de terrissa junt amb algunes de les petanyences del difunt. Només en els casos de personatges particulars assenyalaven amb túmuls de pedres els llocs d’enterrament. Paral·lelament, els nadons eren enterrats a l’interior dels habitatges familiars.

Abans de ser absorbits o eliminats pels romans, van tenir relacions comercials amb els fenicis i els grecs, amb els quals intercanviaren productes. Al seu llibre Els íbers, vida i cultura l’Anna Pujol diu: “Aquesta civilització ibèrica és el fruit d’una evolució i transformació sobre el terreny i no es tracta de cap civilització vinguda de fora, com es creia fa anys, quan es pensava que els íbers eren gent vinguda d’Àfrica. Els íbers són els descendents de la gent del Neolític i de l’Edat del Bronze”. Per tant, els íbers eren gent del propi territori que amb el temps van evolucionar ja que eren un poble organitzat i que finalment van ser diluïts dins de la civilització romana. Els íbers són part dels nostres origens, les nostres arrels s’endinsen en el temps en què el nostre territori era ocupat per una diversitat de tribus ibèriques.