Montsant, muntanya mística

Montsant, muntanya mística que sempre ha inspirat respecte i misteri. De ben segur que des de la més remota antiguitat molts indrets de Montsant com el barranc dels Pèlags, el barranc de Vidalbar i el barranc de la Bruixa han causat una fascinació ben especial. També les enormes figures que formen els grans blocs de roca que coronen el fantàstic congost de Fraguerau, foren motiu per a l’home primitiu alhora d’imaginar-se tot un món farcit de misteris i supersticions.

Però els misteris impenetrables de les entranyes de Montsant no van obstaculitzar mai l’habitatge de molts dels seus indrets aïllats. La composició calcària de la muntanya, amb abundància de coves i balmes, facilitava l’aixopluc a homes i dones.

Segons alguns investigadors, en temps visigòtics a Montsant ja hi havia ascetes que practicaven la vida contemplativa. A la segona meitat del segle XII començaren a sorgir els ermitatges enmig de la densa selva de boscos. Eren com petites llums escampades per la muntanya. Tot un refugi pels enamorats de Déu que cercaven la pau i la solitud.

Els anacoretes amaven la soledat, que buscaven tot justament en espais geogràfics que aleshores no eren motiu de rivalitat entre els dos exèrcits en lluita. Montsant no era de ningú. A nivell militar no era un lloc estratègic. Al tenir una orografia abrupta i selvàtica no era terra ni de moros ni de cristians. Els anacoretes hi podien viure tranquils i segurs.

La missió dels ermitans de Montsant fou de transmetre als homes d’aquells temps un missatge d’amor i de pau evangèlica, quan el clima social era de guerra i de revenja. Ramon de Vallbona, Pere de Montsant i fra Guerau Miquel entre d’altres, foren els ermitans que a la segona meitat del segle XII crearen comunitats religioses que envoltaven la muntanya santa. Uns anys després la transformació d’aquells ermitans contemplatius en apòstols d’una idea monàstica fou un fet. És quan sorgiren el monestir de Bonrepòs i la Cartoixa d’Escaladei.

La influència espiritual dels ermitans primitius de Montsant és indiscutible. El poble recollí el fruit de la llavor sembrada per aquells sants barons plens de vida interior que predicaven amb l’exemple. Les viles i els masos dels voltants de Montsant, la rica comarca del Priorat i el mateix territori que abraçava l’antic comtat de Prades en foren una conseqüència.

Comentaris

Deixa un comentari