Les serres de l’Ebre

El Sistema Mediterrani Català en la seva orientació Nord Sud i a l’alçada del conjunt muntanyós de les Muntanyes de Prades forma un gran nus orogràfic. A partir d’aquest gran espai natural el Sistema Mediterrani s’estructura en una gran tenalla. Es parteix en dos grans braços muntanyosos fins arribar als Ports. En una d’aquestes dues alineacions muntanyoses trobem les serres de l’Ebre o serres del Pas de l’Ase.

Les serres del Pas de l’Ase estan situades a banda i banda de l’Ebre i formen part del braç nord (o interior) juntament amb les muntanyes de Cavalls i Pàndols i la serra de Montsant. Sumen un total de 30 km de longitud i una superfície aproximada de 80 km2. Són un seguit de serres paral·leles que de manera esglaonada avancen en direcció NE formant una estructura anticlinal complexa.

Al nord d’aquest anticlinori s’hi troba la depressió de l’Ebre, al sud la cubeta de Móra i més avall ja trobem el braç sud (o exterior) de la mencionada tenalla que va de les Muntanyes de Prades fins els Ports. Aquest braç sud està integrat per la Mola de Colldejou, la serra de Llaberia, les muntanyes de Tivissa i Vandellòs i el massís de Cardó-el Boix.

Muntanyes que integren les serres de l’Ebre
Les serres del Pas de l’Ase estan integrades per les següents muntanyes.
– Al marge dret del riu Ebre hi ha Santa Magdalena, la Picossa, l’Àguila, Barbers i la Fotx.
– Al marge esquerre del riu hi ha la serra del Tormo, del Murallo, dels Borrassos i de la Figuera. Totes elles amb cims d’altituds modestes compreses entre els 350 m i els 628 m.

Serres poc conegudes
Les serres del Pas de l’Ase en general són poc conegudes i valorades. A nivell ambiental no disposen de cap figura proteccionista, fet que és d’estranyar. Tot i els seus valors naturals i paisatgístics són muntanyes que sempre han estat menystingudes. A banda de la seva importància botànica, climàtica, faunística, etnològica, històrica, etc. destacarem la seva importància com a “connector biològic” de primer ordre.

Els connectors biològics
Sovint el factor de les connexions biològiques entre grans espais naturals no se valora prou. En aquest cas les serres del Pas de l’Ase són peça clau en la connexió dels Ports; amb el Montsant i les Muntanyes de Prades. Les connexions biològiques garanteixen la permeabilitat ecològica i biològica dins d’un territori.

Els grans espais naturals no estan aïllats. Es comuniquen a través d’aquests connectors. A tall d’exemple podem citar el cas d’un grup de cabres hispàniques que l’any 2000 van aparèixer a la serra del Montsant emigrades dels Ports. Molt probablement el corredor biològic que van emprar aquest ramat de cabres en el seu transit va ser el de les serres del Pas de l’Ase.

Muntanyes per descobrir
Sens dubte, tot aquest conjunt de muntanyes que configuren les serres del Pas de l’Ase és ben conegut. Aquests darrers anys s’han portat diverses actuacions pel que fa a la recuperació de vells senders i la creació de nous. Aquest fet permet conèixer aquests llocs d’una manera molt més àmplia.

Activitat relacionada:
Mirandes de l’Ebre

Comentaris

Deixa un comentari