 |
|
 |
Camins |
|
 |
|
|
|
|
 Gaudeix de la
natura |
|
|
|
|
Excursions per a grups escolars
|
|
|
|
|
Que el teu cor se sadolli del
plaer de la bellesa, camina per la muntanya i oblida el patiment
del món. |
|
Activitats
d'Art a la Natura
|
|
|
Itineraris plaents Descobreix l'alè i
els ressons dels cims de les muntanyes del Sud |
|
|
|
|
L'altura eixampla l'esperit i eleva els pensaments
|
|
|
Info del web
CATSUD
Josep Abelló Ribera 43736 El Masroig -Priorat- Tarragona.
Catalunya Copyright © 2000-2006 Josep Abelló Ribera. Tots els drets
reservats. Última actualització del web:
02-ene-2006 22:22.
|
Webmàster JARdeCAT |
 |
|
Membre de :
 |
|
Adherit a :  |
|
Web hostatjada a :
 |
|
|
Fes-Ho-Cat
|
|
|
Els
romans van completar una xarxa viària que permetia a les invencibles
legions romanes desplaçar-se amb celeritat pels llocs de possibles
conflictes. A més de la implantació de la Pax
Romana, els sis segles de dominació de Roma van servir perquè la
cultura d’aquell imperi arribés a totes les comarques del seu domini a
través d’unes vies que tenien un traçat prou adient i el ferm prou ben
acondiciat.
Posteriorment, els
gots i els àrabs van utilitzar les vies dels romans, sense obrir-ne de
noves; i no fou fins el regnat de Carles III quan es va començar a
configurar les carreteres que podem entendre com a tals, unes vies que en
la segona meitat del segle XX han estat enquitranades.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
Natura
Cultura Amistat Salut |
|
Excursions per les muntanyes
i les comarques del sud de Catalunya |
|
Terres de l'Ebre, el Priorat i el
Camp de Tarragona |
|
|
Els
camins de pas per la història |
|
Ara per ara, les
carreteres, les autovies i les autopistes cada cop són més ràpides, mentre
que els camins rurals estan més ben acondiciats. Tot i aquesta ostentosa
modernitat i eficàcia actuals -que sorgeix a base de tecnologia i
maquinària-, alguna vegada ens haurem preguntat com van nàixer els primers
senders, uns camins que han vist passar al llarg del temps milers de
persones, animals de càrrega i de ramat, a més de vehicles de distinta
mena. Alguns dels camins més primerencs ja s’han perdut, però altres han
evolucionat fins convertir-se en vies de gran trànsit.
És del tot evident
que els primers camins els van configurar els animals salvatges que, dues
vegades l’any, anaven i venien als llocs de pasturatge. Durant l’estiu
cercaven la fresca i l’herba de la muntanya, mentre que a l’hivern es
traslladaven fins a les planes més temperades. El pas del bestiar marcava
-amb el frec de les potes i dels cossos-, les vies, més o menys amples,
però sempre per les rutes les més adients.
Cal entendre que
l’instint dels animals els portava a aconseguir els millors passos pel seu
trànsit, ja que buscaven la comoditat i la seguretat. La comoditat els
empenyia a escollir els camins més planers, mentre que la seguretat els
obligava a passar pels indrets on poguessin controlar l’acció dels seus
enemics predadors.
Quan els humans van
domesticar algunes espècies, continuaren amb el trasllat d’animals que
marquen les estacions, en base a la necessitat d’aliments. Per tal de fer-s’ho
més fàcil, les persones es limitaren a arranjar els passos primitius
oberts per les bèsties per crear els camins ramaders, les carrerades, els
camins de transhumància o lligallos que coneixem des de temps immemorial.
|
|
Els Ibers A partir del segle
IV abans del nostre temps, els ibers obriren els primers camins que
enllaçaven amb els poblats més importants, sempre sobre la base dels
antics camins de bestiar. Com sigui que ja coneixien la roda, empedraven
alguns camins dels seus poblats per facilitar el trànsit dels carros, a
més d’alguns barrancs i guals de pas per rius i rieres. |
 |
|
|
Un dels camins
ibèrics més importants era el que unia Ilerda,-capital dels ilercavons-
amb la que fou la Dertosa dels romans. Aquest camí creuava el riu Ebre pel
pas situat al peu del Castellet de Banyoles, controlat per una singular
fortalesa. A més, distints camins possibilitaven l’accés a Gandesa,
Vinebre, Vilalba, Calaceit i altres poblaments ibèrics importants de les
nostres contrades.
Aquests camins ibers
van veure passar les tropes de Hanníbal, el líder de Cartago que, l’any
218 abans del nostre temps, va creuar la península Ibèrica i els Pirineus
amb l’intenció d’atacar Roma.
|
|
Ens diu la història
que Hanníbal sortí de Cartagonova cap el mes de maig, per tal de poder
creuar l’Ebre coincidint amb els mesos d’estiatge, els de menor cabal
d’aigua. El seu exèrcit el formaven uns 50 elefants de guerra, 10.000
genets i 50.000 soldats, al qual s’afegirien un bon nombre de soldats de
fortuna ibers.
Els mercenaris ibers
eren els que més bé coneixien, destriaven i acondiciaven els millors
camins, pels que havien de passar els elefants -acostumats a terrenys
planers- i els carros, aleshores sense elements de fre.
|
 |
Si col.loquéssim
aquest immens exèrcit en línia, veuríem que ocuparien una filera de 75
quilòmetres de llargada. Per això és fàcil d’entendre que Hanníbal, gran
estrateg, dividís el seu exèrcit en tres grups al moment de creuar el riu
Ebre per tres llocs diferents. L’historiador romà
Titus Livi ja va definir el pas tripertito de les tropes de
Cartago, malgrat que no va situar el pas de cap dels tres cossos per
enlloc. Els distints historiadors especialitzats en Roma i Cartago tampoc
han fixat els llocs de pas de Hanníbal, tot i saber que passaren per
Tortosa i van fer cap a Maials i a LLeida.
L’autor Enric
Aiguader Sans, -cartògraf de l’exèrcit republicà durant la guerra-, va
realitzar l’any 1938 un estudi dels millors passos possibles de l’Ebre en
temps d’estiu. Les seves conclusions situaren els llocs més adients per a
creuar l’Ebre en:
-la zona situada
davant de Benissanet, just sota el Castellet de Banyoles, un pas que ja
era utilitzat pels ibers.
-un espai situat
entre Faió i Mequinensa, davant d’Almatret.
-aigües amunt de
Mequinensa, on l’Ebre encara no ha rebut les aigües del Cinca i del Segre.
En aquests tres
possibles passos caldria afegir-n’hi un altre de ben viable fins la
construcció del Pantà de Riba-roja: el pas des de Riba-roja cap el camí de
Maials.Si això fos així ens trobaríem que algun dels tres cossos de
l’exèrcit de Hanníbal hagués arribat a la zona de l’actual Vilalba dels
Arcs, havent passat prèviament per Gandesa, i el Prat de Compte o el
Pinell de Brai, provinents de Tortosa.
Des de Vilalba -seu
d’un poblament iber important- haurien pogut agafar dues rutes:
-per l’actual camí
de Berrús que, passant per Vilalba la Vella, permet arribar al pas proper
a Riba-roja.
-carenejant en
direcció nord-est fins agafar el camí de les Comes, el camí dels Mollons i
el camí de Sant Francesc, també fins arribar al pas de Riba-roja.
Una vegada passat
l’Ebre, des de Maials enfilarien camí de Lleida, on atacaren la fortalesa
d’Iltirta. Posteriorment, amb l’aliança dels ilerdets, els fou fàcil
transitar per la conca del riu Segre, i creuar pels Pirineus per la
Cerdanya, en direcció a Roma. Aquesta hipòtesi,
prou versemblant, ens ha de donar a entendre que els camins dels ibers ja
tenien una bona configuració, ara fa uns dos mil quatre-cents anys.
Els camins actuals
són reflex de la història i de la seva evolució. Humilment se’ns ofereixen
com un mitjà de trànsit, si bé la majoria tenen un perquè de la seva
existència que, a vegades, fa goig conèixer i esbrinar
© 2001-2006
Josep Gironès
Descarrega
Per contactar amb Josep Gironès
envieu un correu a:
|
|
Inici 
