|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
!
El que no hem
de fer
Remenar la pinassa
o el substrat.
Utilitzar rampills
o altres estris per "pentinar" el bosc.
Arrancar o
destrossar els bolets que no ens hem d'emportar.
|
|
EL QUE SI CAL FER:
Aixecar la pinassa amb compte i tornar-la a
deixar com estava.
Arrancar o tallar els bolets amb
compte de no
destrossar res.
Col×locar els bolets
en un cistell amb les làmines cara avall.
|
|
Bolets comestibles
Entre els bons
comestibles, als nostres boscos hi trobem principalment els
rovellons, que n'hi ha de dues espècies; els de "sang" de color
taronja (Lactarius deliciosus), que en altres llocs
anomenen pinetells o rojalets i els de "sang" més fosca, de
color de vi (Lactarius sanguifluus), generalment amb
taques verdoses.
Vigileu de no
confondre'ls amb les lleteroles (Lactarius chrysorrheus)
que tenen aspecte de rovelló però amb la "sang" blanca
grogosa i que són tòxics
.
També són
força abundants els fredolics (Tricholoma terreum),
més petits, amb un barret gris o marronós, molt bons per
acompanyar rostits o fer-los en truita; o les llenegues o
mocoses (Hygrophorus limacinus), amb el barret cobert
d'una substància enganxosa quan estan humits, i els
pebrassos (Russula delica) que cal collir ben tendres
ja que fàcilment estan invadits per larves.
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
|
|
|
|
|
D'excursió
a cercar bolets
Per
Ernest Gatell
 |
Quan arriba la
tardor, els bolets adquireixen un cert protagonisme, tant a la taula,
on qui més qui menys els inclou en algun plat dels seus àpats, com per
l'activitat de lleure, ja que cada vegada hi ha més gent que quan
arriba la temporada, destina algun dia per anar al bolet.
|
|
A l'hora de buscar bolets, cal tenir present dues coses:
|
Primera: no malmetre el bosc. Segona: conèixer bé les espècies que recollirem. |
|
|

Compte! Vigileu el que colliu! |
|
De bolets, n´hi ha de moltes classes: la majoria sense cap interès
gastronòmic, alguns de realment exquisits, altres simplement comestibles i
unes quantes espècies tòxiques i fins i tot mortals. |
|
|
 |
 |
 |
 | |
|
|
Conèixer les classes de
bolets
Arribar a conèixer bé els bolets és cosa d'anys i
d'experiència, deixant-se aconsellar pels que en saben, ja que no hi ha
cap mètode que ens pugui garantir si un bolet és tòxic. Ni el seu sabor,
ni la forma del bolet o el seu color, ens poden donar cap pista: tant de
bons com de metzinosos n'hi han de tot tipus.
A la imatge, bolet comestible collit als boscos de Castellfollit (25-9-2005) |
|
Apagallums (Macrolipiota procera) |
|
|
|
|
Tots els experts boletaires coneixen l'existència de
rotlles o rovelloneres, si parlem de rovellons, que són llocs on solen
sortir els bolets de forma abundant.
No són altra cosa que llocs on hi ha
un extens miceli ocupant el substrat i que cada temporada "floreix" amb
els cobdiciats bolets. |
 |
|
Aquesta part subterrània del fong, en moltes
espècies, és bastant fràgil, necessitant humitat i una bona protecció per
poder viure. Per tant resulta del tot inadequat destroçar el terra del
bosc o la seva cobertura, doncs malmetem el fong que hi ha a sota i fins i tot podem arribar a destruir-lo, amb la qual cosa ja no tornarà a donar
bolets. És com si per collir unes quantes pomes arranquéssim tota la
branca de l'arbre: acabaríem matant la pomera i ens quedaríem sense fruit
els anys següents. Tampoc és convenient destroçar tots els bolets
no comestibles o desconeguts que se'ns posin per davant, ja que aquests
fongs compleixen una funció dins la vida complexa del bosc i eliminant-los,
perjudiquem també als arbres i plantes. |
|
|
Bolets
d'excel·lent qualitat
Entre els d'excel·lent qualitat, però bastant
escassos, tindríem els ous de reig (Amanita cesarea) i també els
rosinyols (Cantharellus cibarius). Altres bolets menys
coneguts, però igualment apreciats, serien els carlets, (Higrophorus
russula) blanquinosos i amb taques com esquitxats de vi negre; els
camagrocs (Cantharellus tubaeformis), semblants als rossinyols; les
cames de perdiu (Chroogomphus rutilus) de color bru esgrogueït i
amb el barret més fosc amb tons granatosos i blavosos; les llengües de bou
o llemenoses (Hydnum repandum), blancs i amb agulletes a sota el
barret en lloc de làmines; els xampinyons de bosc (Agaricus sylvicola)
i també un altre bolet que pot semblar dolent pel seu aspecte:
l'apagallums (Macrolepiota procera), gran, de color grisós, amb
flocs més foscos sobre el barret i peu alt i prim, del qual rebutjarem el
peu per ésser massa dur i aprofitarem el capell.
|
Encara en podríem anomenar molts més, però abans de
collir-los cal conèixer-los bé per no tenir cap disgust. |
 |
Sobretot dos dels
bolets més tòxics i que poden esdevenir mortals: la farinera borda (Amanita
fallades) i el bolet de greix (Gyromitra esculenta). La
primera, amb l'aspecte característic de les amanites, amb volva i anell al
peu, se la coneix per les seves làmines, peu, anell i volva de color blanc
i el capell o barret que pot ésser des de blanc fins a verdós o grogós amb
múltiples tonalitats intermèdies. El bolet de greix és molt diferent i
difícil de confondre, té el peu blanquinós i a la part de dalt, en lloc
d'un barret hi trobem com una bola bigarrada en forma de cervell buit, de
color marró més o menys fosc.
Un últim consell, si no esteu segurs de quin bolet
és, no us el mengeu, pregunteu-ho abans a algun entès, o simplement: no
el colliu.
|
©2000-2007 Textos: Ernest Gatell i Roset
és membre de la Societat Catalana de Micologia i
participant a la Federatio Europaea Mycologiae Mediterraneensis.
Aquests darrers anys ha publicat diversos articles i treballs sobre
micologia.
Imatges: Josep Abelló i Ribera CATSUD
Bolets i tradicions |
 |
|
Apagallums (Macrolipíota
Procera)
Exemplars trobats als boscos de Castellfollit (Muntanyes de
Prades) el 25 de setembre de 2005. L'Apagallums, també conegut com
a Maneta o Paloma, és un bolet força vistós, fàcil de detectar i
reconèixer.El barret, una vegada tretes les escames del damunt, és
força bo per a menjar. Creix en llocs oberts, als marges del
boscos. Primer el barret és esfèric, i després s'aplana recobrint-se
d'un to bru fosc formant escames. |
|
|
|