Inici 

Presentació

Agenda

Excursions

Imatges

Natura

Info

Itineraris guiats

 Territori
 Parc Natural Montsant
 Parc Natural Ports
 Parc Natural Prades
 

! El que no hem

de fer

Remenar la pinassa o el substrat.
Utilitzar rampills o altres estris per "pentinar" el bosc.
Arrancar o destrossar els bolets que no ens hem d'emportar.

EL QUE SI CAL FER:
Aixecar la pinassa amb compte i tornar-la a deixar com estava.
Arrancar o tallar els bolets amb compte de no destrossar res.
Col×locar els bolets en un cistell amb les làmines cara avall.

Bolets comestibles  Entre els bons comestibles, als nostres boscos hi trobem principalment els rovellons, que n'hi ha de dues espècies; els de "sang" de color taronja (Lactarius deliciosus), que en altres llocs anomenen pinetells o rojalets i els de "sang" més fosca, de color de vi (Lactarius sanguifluus), generalment amb taques verdoses.

Vigileu de no confondre'ls amb les lleteroles (Lactarius chrysorrheus) que tenen aspecte de rovelló però amb la "sang" blanca grogosa i que són tòxics

.

 També són força abundants els fredolics (Tricholoma terreum), més petits, amb un barret gris o marronós, molt bons per acompanyar rostits o fer-los en truita; o les llenegues o mocoses (Hygrophorus limacinus), amb el barret cobert d'una substància enganxosa quan estan humits, i els pebrassos (Russula delica) que cal collir ben tendres ja que fàcilment estan invadits per larves.

Societat Catalana de Micologia

Associació de boletaires

www.bolets.info

 

Cercar bolets

Natura Cultura Amistat Salut   Bolets i tradicions

 D'excursió a cercar bolets    Per Ernest Gatell  

Quan arriba la tardor, els bolets adquireixen un cert protagonisme, tant a la taula, on qui més qui menys els inclou en algun plat dels seus àpats, com per l'activitat de lleure, ja que cada vegada hi ha més gent que quan arriba la temporada, destina algun dia per anar al bolet.

A l'hora de buscar bolets, cal tenir present dues coses:

Primera: no malmetre el bosc. Segona: conèixer bé les espècies que recollirem.

 

Compte! Vigileu el que colliu!

De bolets, n´hi ha de moltes classes: la majoria sense cap interès gastronòmic, alguns de realment exquisits, altres simplement comestibles i unes quantes espècies tòxiques i fins i tot mortals.

 

Conèixer les classes de bolets Arribar a conèixer bé els bolets és cosa d'anys i d'experiència, deixant-se aconsellar pels que en saben, ja que no hi ha cap mètode que ens pugui garantir si un bolet és tòxic. Ni el seu sabor, ni la forma del bolet o el seu color, ens poden donar cap pista: tant de bons com de metzinosos n'hi han de tot tipus.    A la imatge, bolet comestible collit als boscos de Castellfollit (25-9-2005)

Apagallums (Macrolipiota procera)

Les rovelloneres

Tots els experts boletaires coneixen l'existència de rotlles o rovelloneres, si parlem de rovellons, que són llocs on solen sortir els bolets de forma abundant.

No són altra cosa que llocs on hi ha un extens miceli ocupant el substrat i que cada temporada "floreix" amb els cobdiciats bolets.

Aquesta part subterrània del fong, en moltes espècies, és bastant fràgil, necessitant humitat i una bona protecció per poder viure. Per tant resulta del tot inadequat destroçar el terra del bosc o la seva cobertura, doncs malmetem el fong que hi ha a sota i fins i tot podem arribar a destruir-lo, amb la qual cosa ja no tornarà a donar bolets. És com si per collir unes quantes pomes arranquéssim tota la branca de l'arbre: acabaríem matant la pomera i ens quedaríem sense fruit els anys següents. Tampoc és convenient destroçar tots els bolets no comestibles o desconeguts que se'ns posin per davant, ja que aquests fongs compleixen una funció dins la vida complexa del bosc i eliminant-los, perjudiquem també als arbres i plantes.

Bolets d'excel·lent qualitat    Entre els d'excel·lent qualitat, però bastant escassos, tindríem els ous de reig (Amanita cesarea) i també els rosinyols (Cantharellus cibarius). Altres bolets menys coneguts, però igualment apreciats, serien els carlets, (Higrophorus russula) blanquinosos i amb taques com esquitxats de vi negre; els camagrocs (Cantharellus tubaeformis), semblants als rossinyols; les cames de perdiu (Chroogomphus rutilus) de color bru esgrogueït i amb el barret més fosc amb tons granatosos i blavosos; les llengües de bou o llemenoses (Hydnum repandum), blancs i amb agulletes a sota el barret en lloc de làmines; els xampinyons de bosc (Agaricus sylvicola) i també un altre bolet que pot semblar dolent pel seu aspecte: l'apagallums (Macrolepiota procera), gran, de color grisós, amb flocs més foscos sobre el barret i peu alt i prim, del qual rebutjarem el peu per ésser massa dur i aprofitarem el capell.

Encara en podríem anomenar molts més, però abans de collir-los cal conèixer-los bé per no tenir cap disgust.

Sobretot dos dels bolets més tòxics i que poden esdevenir mortals: la farinera borda (Amanita fallades) i el bolet de greix (Gyromitra esculenta). La primera, amb l'aspecte característic de les amanites, amb volva i anell al peu, se la coneix per les seves làmines, peu, anell i volva de color blanc i el capell o barret que pot ésser des de blanc fins a verdós o grogós amb múltiples tonalitats intermèdies. El bolet de greix és molt diferent i difícil de confondre, té el peu blanquinós i a la part de dalt, en lloc d'un barret hi trobem com una bola bigarrada en forma de cervell buit, de color marró més o menys fosc.

Un últim consell, si no esteu segurs de quin bolet és, no us el mengeu, pregunteu-ho abans a algun entès, o simplement: no el colliu.

©2000-2007  Textos: Ernest Gatell i Roset és membre de la Societat Catalana de Micologia i participant a la Federatio Europaea Mycologiae Mediterraneensis. Aquests darrers anys ha publicat diversos articles i treballs sobre micologia. Imatges: Josep Abelló i Ribera CATSUD      Bolets i tradicions

Apagallums (Macrolipíota Procera)  Exemplars trobats als boscos de Castellfollit (Muntanyes de Prades) el 25 de setembre de 2005. L'Apagallums, també conegut com a Maneta o Paloma, és un bolet força vistós, fàcil de detectar i reconèixer.El barret, una vegada tretes les escames del damunt, és força bo per a menjar. Creix en llocs oberts, als marges del boscos. Primer el barret és esfèric, i després s'aplana recobrint-se d'un to bru fosc formant escames.


Avís legal Info web Contactar