"...Érem en
aquell capvespre calorós de primers de juliol, entre setmana... Baixàvem per un corriol desdibuixat cap a
l'interior salvatge de la muntanya, quan entre l'arbreda plena de
vida començàvem a sentir, al fons del barranc feréstec, el murmuri
inconfusible dels espetecs de l'aigua a les roques i els tolls. Arribats baix a la pregonesa del paratge, l'escenari que se'ns va
presentar davant nostre no podia ser d'allò més idíl·lic: el perfil
gràcil amb verds tendres de la vegetació, un hàlit càlid impregnant
l’ambient, les aigües alegres i transparents saltant de toll en toll
i escorrent-se barranc avall, el cant groller d’una cigala dalt
d’un pi, la llum filtrada dins de les verdors espesses del bosc... 
Hi surava un aire de solitud humana. La naturalesa era esquerpa i
deixava brollar una força profunda. Cap al tard, quan les ombres
començaven a envair l’indret, vam poder copsar amb plenitud una
autèntica munió de sensacions enriquidores. Érem en un altre món.
Realment semblava, o
potser era, un paradís...” Fragment del
relat d’una excursió pel Parc Natural de la
serra del Montsant.
Juliol de 2000. Josep Abelló. | 
Avís
legal 
